Entrevista Miguel Martín

Y ¿Quién no conoce a Miguel Martín?, ¿¿qué?? ¿tú no? pues aprovecha esta entrevista para saber de él, seguro que después de leerla, no solo te empieza a sonar, sino que despertará tu curiosidad por seguirle y conocer más sobre lo que hace. Estará en el Circuito Café Teatro dentro de la programación de febrero-marzo. Puedes consultar sus fechas aquí. 

miguel-martin-monologo-valencia

Después de haberlo visto en “Caiga Quien Caiga”, “Paramount Comedy”, “Negocia como puedas”, “Buenafuente”, “Sopa de Gansos” y en el programa de Javier Coronas de Canal Plus “Sobre la Marcha” llega Miguel Martín con un espectáculo basado en hechos reales, más ácido, más mordaz y más hilarante que nunca. Donde te va a explicar en primera persona los errores que cometemos todos, los problemas cotidianos en el ámbito laboral, de la pareja, de la convivencia social desde el prisma humorístico que siempre ha caracterizado a este cómico polifacético que ha resuelto de manera excelente todos los retos profesionales que se ha ido encontrando:

Conocido a nivel nacional sobretodo en el mundo del humor, con un perfil muy variado, actor, presentador… ¿Qué planes tienes para los próximos años?

En los próximos días me veo cuidando de una manada de chiquillos, con un huerto y trabajando en la comedia porque la gente no se ha cansado de verme y se siguen riendo conmigo…

Miguel, bienvenido al Circuito. ¿Cómo te imaginas el Circuito Café Teatro en la Ciudad de Valencia?

Al circuito café teatro me lo imagino muy simpático, muy alegre, buen anfitrión, que me reirá todas las gracias, y será el principio de una gran amistad que perdurará muchos años y me permitirá venir a Valencia muchas veces más porque nuestra amistad será indestructible. Si la pregunta se refiere a como me lo imagino físicamente: creo que alto, rubio y un buen pollón…

Cuéntanos un poco de tus inicios en el mundo del humor y la televisión. ¿Quién es quien más te ha apoyado?

Las personas que más me han apoyado en el mundo de la tele son unas cuantas. Todas las que me dieron una primera oportunidad. La gente de 25tv, de Localia Madrid, la gente de 4 Cabezas, con los que hice el CQC, mucha gente. Javier Coronas, Iñaki Urrutia, Txabi Franquesa que me ayudaron mucho cuando empezaba y siempre me han dado buenos consejos. Ahora, no. Ahora me dan malos consejos…

Dinos el  proyecto en el que más hayas disfrutado y por qué, ya sea en televisión, teatro…

He intentado disfrutar de cada proyecto como si fuese el último, y en todos he pasado muy buenos ratos. Pero si me tengo que quedar con un trabajo, me quedo con Caiga Quien Caiga, que fue mi primer trabajo grande y me sirvió para aprender muchísimo y sobre todo para viajar y ver sitios increíbles y gente genial.

Haznos una promesa a cumplir en el escenario del Concurso Circuito Café Teatro Valencia si llegas a la final.

Una promesa si llego a la final es que iré aseado y con muda nueva… Ese día me ducharé dos veces y los calzoncillos estarán muy limpios o nuevos. 

¿Cuál es tu fórmula ideal de la RISA?

Mi fórmula para la risa es disfrutar encima del escenario e intentar contagiar esa alegría. Ser honesto y cercano.

 

Y ahora nuestra sección… ¡Cotilleos de Humor!

Se acerca San Valentín. Cuéntanos qué no harías nunca por amor, y cuéntanos alguna locura que hayas hecho alguna vez, por la misma razón.

Por amor nunca dejaría de trabajar en lo que me gusta porque si no, no estaría completo ese amor. Una locura por amor fue dejarlo todo y venir a vivir a Madrid. Fue amor a la comedia…

Si pudieras compartir tu desayuno de domingo con alguien con el que fuera imposible hablar, y charlar un rato, ¿Con quién sería? ¿Cómo te lo imaginarías?

Me encantaría tener un desayuno con la primera persona que se dio cuenta que las vacas no podían bajar escaleras y que me explicase porque narices subió al animal al primer piso de su casa…

Si pudieras volver atrás y hacer algo pasado de forma diferente, ¿qué sería?

Creo que no cambiaría nada si tuviese la oportunidad de volver atrás…y las cosas que podría cambiar no las puedo contar!

Si supieras que en el periódico de mañana publican una frase tuya que vaya a ser leída por el mundo entero, ¿qué pondrías?

Portaos bien, id al dentista cada 6 meses y no paréis de reír nunca.

Ver vídeos de Miguel Martín:

Anuncios

Entrevista Mag Rubén Aparisi

ruben-aparisi

RUBÉN APARISI (Màgia Còmica) Hago Chas… y aparisi a tu lado!

(Sinopsis)
“Hago chas… y Aparisi a tu lado” i més brometes com esta són les que el públic ha de suportar d’este peculiar mag. I és que, cansat de burles sobre el seu nom, Mag Rubén Aparisi ha decidit buscar la millor de totes i anomenar el show amb ella “Hago Chas… y APARISI a tu lado!”


Benvingut al Circuit Rubén, estem contents que estigues amb nosaltres aquesta temporada. Què et sembla el Circuit i com t’imagines la vivència d’aquesta experiència.

Moltes gràcies, jo també estic molt content d’haver entrat. Tenia moltes ganes de participar en el Circuit com ja sabeu, de fet jo crec que m’heu agafat per pesat (riu).
M’espere una experiència molt productiva i gratificant. Crec que em trobaré a tot tipus de públic, molt heterogeni, dispar i possiblement diferent al que estic acostumat, i la idea d’eixe repte m’encanta. Més que mai tinc moltes ganes de mostrar el meu espectacle a quanta més gent millor.

Hem pogut comprovar com per a tu és important que es conega València, les seues riqueses i valors. Quines pròximes idees tens al cap per a seguir fent que la màgia forme part d’aquest amor i respecte per València?

Bo, més que intentar que es conega València, el que intente és comunicar de la manera més sincera possible, intente que la màgia i l’humor que faig parle de mi, incloent les parts més obscures (riu de nou). Però l’apologia de València no la faig de manera intencionada. Això sí, intente aprofitar el seu atractiu en benefici propi.

Quin diries que és el secret per a ser un bon mag? Com fas per a arribar al públic com ho fas i deixar petjada?

La cinta de doble cara! És el més important per a un mag. (Bromeja). Doncs no ho sé, i també m’agradaria saber-ho (bromeja de nou).
Doncs crec que com per a qualsevol altra carrera el més important és tindre el nord ben clar, és a dir saber qui vols ser i analitzar després el camí per aconseguir-ho. I el que crec que ho fa difícil és l’extremat excés d’informació a la qual podem accedir. És fàcil atordir-se amb tantes referències.
Per deixar petjada intente que el show dure molt més que el que dura la mateixa actuació, com una pel·lícula d’estes que et passes un mes pensant en ella després de veure-la. Però he de confessar que encara no ho he aconseguit als nivells que m’agradaria.

Podríem dir que tens bona projecció en la teua carrera gràcies a les teues qualitats com a artista i persona. On et veus d’aquí a uns anys? Què et faltaria segons el teu criteri per a arribar fins a on vols arribar?

Em fa falta més cinta de doble cara, que se m’està acabant (riu). La meua visió és omplir teatres diàriament i poder tindre sempre gent davant que em regale la increïble sensació de pujar a l’escenari. Fer d’un teatre ma casa i lloc de treball. M’encanta tot el que rodeja els teatres, des de les llums, l’olor del backstage, la porta de darrere i el corredor que duu a camerinos.

Per aconseguir-ho necessite un equip en el qual treballar. Així que últimament em fixe més en els valors de la gent que em rodeja i estic flipant amb l’afortunat que sóc, tinc gent molt vàlida ben prop. Clar, era una manera d’observar que tenia atrofiada, com jo vaig estudiar fora del pla Bolonya, em falten estos recursos… (Bromeja de nou)

Com t’imagines que podria ser arribar a la final del Concurs del Circuit Cafè Teatre de València d’aquesta temporada?

M’emocionaria molt, de veres. És un somni. No sols pel fet d’arribar jo, sinó perquè ho faça un espectacle com el “Hago chas… y Aparisi a tu lado” i que siga el públic qui ho haja decidit.

 

I ara la nostra secció… Xafarderies d’Humor!

Quin és el teu desig més secret?

Tindre haters a internet.

Si tingueres tres segons de *super màgia per a canviar alguna cosa a València, Què seria?

Intercanviaria els escuts i colors dels estadis de Mestalla i Ciutat de València. Mestalla amb l’escut del Llevant i blau-grana i el Ciutat de València de taronja. Simplement per passar un bon ratet amb les reaccions de la gent.

Quina és la teua major por?

Despertar-me un dia sense dents.

Explica’ns una història viscuda a la que tingues especialment estima.

Quan ja començava a actuar prou, que jo em començava a considerar professional i tot això, vaig tindre una posada de pota a una actuació que em va baixar l’ego al nivell que havia d’estar.
Era en un pub i abans de començar l’actuació jo estava amagat darrere del teló de fons d’escenari que s’aguantava en dos trípodes. A l’eixir a escena, encara no sé bé com, se’m va enganxar el teló i acabà caient cap avant. El teló cau, li pega a un altaveu que també cau, li pega a una tauleta que duia jo i la mig desmunta… Un desastre. Torpement jo anava de banda a banda intentant recol·locar-ho tot amb l’ajuda d’un amic que estava en el públic i havia botat a ajudar. I tot açò en la música d’eixida sonant, que era animada i encara feia que tot fóra un poquet més patètic.
El què és curiós, és que feia un temps arrere en eixe mateix pub, estava prenent cervesa en uns amics quan es va caure el sostre. Sí, sí, el sostre. Fent el soroll que fa un sostre al caure i soltant la seua pols. Quan vaig mirar jo m’imaginava que de la pols apareixeria una banyera en  un gros atordit dins. Per sort eixe dia hi havia poca gent i no va pillar a ningú.
Així que el dia que jo vaig tirar el teló, vaig contar la història del sostre per eixir del pas, dient que el pub estava maleït i molt dignament vaig seguir en l’actuació. Però “tierra, trágame”. Del dia del sostre tinc fotos i el meu començament èpic el tinc gravat en vídeo. Per descomptat no li ho he ensenyat mai a ningú, encara se’m nuga l’estómac quan ho recorde. El dia que eixe vídeo isca a la llum serà el fi de la meua carrera com a mag. Si guanye el Circuit, faig el vídeo públic! No és mala manera d’acabar la meua vida escènica.

Dosis d’humilitat, sí senyor.